Visita del president a la universitat.

Enguany es celebra el 42 aniversari de la universitat Ricardo Palma. Fruit d’aquesta data, es va inaugurar el nou edifici d’aules de la universitat, a càrrec del president de la República de Perú, Alan Garcia. En veritat el nou aulari no està acabat, i els obrers segueixen treballant, però ja sabem con van estes coses, als presidents els encanta destapar plaques. Segurament el nou president, Ollanta Humala, també inaugurarà l’edifici més endavant, quan ja estiga realment operatiu. Ara només hi ha equipades un parell d’aules que són les que va visitar el president actual.

Quan vam anar a entrar en la universitat cap a les nou del matí ja hi havia una forta presència policial, de fet no ens van deixar per la porta principal, i vam haver d’entrar per una lateral. Dins del recinte universitari l’ambient era de festa. En el pati de la universitat, enfront del nou edifici, hi havia un munt de rams de flors que les diverses facultats havien ofrenat en memòria de Ricardo Palma, l’escriptor de qui rep nom la institució.

Tots donaven els últims retocs a l’espera de la visita de tant il·lustre convidat.

Les autoritats universitàries van prenent posició. Es va instal·lar una pantalla gegant on es transmetien diversos missatges institucionals.

Ahí estan el president i el rector en les butaques que els van habilitar per a l’ocasió. Després hi va haver els discursos de rigor. El president va improvisar un bon discurs adulatori a la institució. Tot molt adient i mesurat.

Focs d’artifici per a inaugurar el nou aulari. Este és un edifici que diuen que és més ecològic perquè està fet d’acer, element que necessita menys energia que altres materials, a més de ser mes fort, resistent i lleuger.

Una acumulació de persones en el moment de tallar la cinta i el corresponent trencament ritual d’inauguració. Dins la bossa de plàstic està la gerreta de ceràmica que van esclatar contra el piló, com a ofrena. La gerra estava plena de chicha de jora, que és una beguda alcohòlica fermentada a base de panís, de color entre carabassa i marró, com s'aprecia en la foto. Conta la llegenda que esta chicha va ser descoberta de casualitat, quan l'aigua va entrar en unes sitges i va fermentar el panís que hi havia emmagatzemat. Com s'havia fet malbé, el van tirar a l'escombrera. Un famolenc que furgava entre el fem va consumir la substància i va acabar ebri, propiciant la descoberta de tan "màgica" beguda. Açò va passar en els temps de Tupac Yupanqui, el desè inca, allà pel segle XV. 

Sempre hi havia una multitud de gent molt gran envoltant-lo. Ja sabem la fascinació que el poder exerceix sobre les persones. Només acabar la visita, s'acomiada i a continuar en la seva agenda (segur que encara queden coses per inaugurar).

Ahí està el cotxe presidencial.

P.D. Com es veuria el Pere com a president?... Doncs, no queda malament del tot...