Transport públic en Lima

En Lima hi ha molt de transport públic. Fàcilment pots prescindir de un vehicle propi per a desplaçar-te. Només donant una petita ullada a una gran avinguda,  t'adones que la quantitat de vehicles privats circulant pels carrers de Lima és inferior a la d'aquells que presten un servei públic. Pot ben bé estar en un 60 a 40 en favor del transport públic.

Dins d’aquest hi ha una gama molt gran de vehicles que passa a descriure:

- Els micros. Són els nostres autobusos. Hi ha de més grans i de més xicotets. La tripulació la constitueix un conductor i el "vocero" que s'encarrega de cobrar i d'anunciar en les parades la ruta que segueix el vehicle. Quan puges al bus ningú et demana diners i agafes seient si pots. És normal que a les hores punta vaja atapeït de passatgers, anant més gent de peu que asseguda. Quan el bus està en marxa, el cobrador s'apropa agitant les monedes que té en la mà (amb aquest soroll està demanant l'import del trajecte). 

- Els combis o vans. Són vehicles de 14 places. Furgonetes grans que s’han habilitat per al transport de passatgers. Has de tenir en compte que si eres una mica alt no et convé entrar-hi (l'espai que hi ha entre seients no és massa ampli). També tenen el cobrador que s'encarrega d'arreplegar la plata i anunciar el trajecte.

Estos dos tipus són els més econòmics, perquè son massius. Són la forma més económica i segura de menejar-se per la ciutat. A més t'integres més en la vida rutinària dels peruans. Els següents són més cars ja que agafen un nombre més baix de passatgers.

- Els taxis. Aquests vehicles són els predominants en quantitat. Majoritàriament solen ser de color blanc o groc, encara que també hi ha de colors foscos (gris o negre). Hi ha molt taxis que circulen per la ciutat en busca de clients. Ofereixen un servei bastant econòmic si el comparem al que costen en el país. Quan atures a un taxi has de negociar el preu del trajecte abans de pujar. Sempre pots trobar taxistes molt interessants, i que et donen molta informació si els fas una mica de conversa.

- Els mototaxis. Aquests vehicles són més comuns en les zones rurals interiors. Crec que no estan autoritzats a circular per Lima, encara que si que n'hem vist en poblacions del voltant com Villa El Salvador. Poden portar una parella de persones a l'interior.

Paracas e Illes Ballesta

Aquest dissabte vam anar d’excursió al departament d’Ica, més concretament  a Paracas. El bus partia a les 6:30 del matí del parc Kennedy de Miraflores. Vam anar a buscar la panamericana i rumb cap al sud.  La panamericana es una carretera que creua tota América, des de Buenos Aires fins a la frontera amb USA, encara que s’han fet noves extensions que arriben des d’Alaska fins a Ushuaia. També cal dir que hi ha un tram entre Panamà i Colòmbia que  falta per realitzar i que fa que no estiguen unides el ramal nord i el sud.

En el trajecte anem bordejant la cosa peruana. Esta costa és molt seca, quasi desèrtica. Només hi ha vegetació en les valls pels que discorren els rius que naixen en els Andes i van a integrar-se a l’oceà Pacífic. La corrent gelada de Humboldt que puja per la costa, per un costat, i la proximitat de la cadena muntanyosa dels Andes,  amb altures superiors als 6000 metres, per l’altre, fan que el règim de pluges de la zona sigue més aviat escàs.

En arribar a Paracas, vam pujar en un bot que ens va fer  la visita fins a les Illes Ballesta. La mar estava una mica marejada (només una mica) però com nosaltres anaven a la part de darrere de l’embarcació vam acabar una mica xops.  Sort que el guia va avisar i anàvem preparats amb una jaqueta impermeable. En arribar a les illes, des de la embarcació vam gaudir de la fauna de la zona. Vam veure pingüins de Humboldt (en perill d’extinció), llops marins i una quantitat ingent de pardals de tota mena (pelicans, piquers, guanays, etc.).

Estes illes se les coneix com les guaneres, gràcies a la quantitat de merda de pardal que acumulen. En el segle XIX va començar l’explotació del guano com a forma d’augmentar la productivitat de la terra. Fins al segle XX que els científics alemanys no van descobrir el adob sintètic, el guano era una gran font de divises per a l’economia peruana. Quan va començar  l’explotació, diuen que hi havia uns 30 metres de guano acumulat al damunt de la terra de les illes. Ara aquesta àrea està protegida i ha estat declarada reserva nacional. Encara així cada quatre o cinc anys es procedeix a extraure el guano que s’ha acumulat per a ús comercial. En la foto anterior s'observa la construcció mitjançant la qual es carreguen els vaixells.

Navegant cap a les illes, es divisa en la badia de Paracas, un  enorme geòglif (línies gravades en la roca) en forma de trident. També es coneix com el Canelobre de Paracas. Ens explica el guia hi ha diverses explicacions sobre la seva autoria. Una diu que segurament va ser realitzat per la cultura Nazca i que cada braç ve a significar una part del món, l’ordre mineral, el vegetal i l’animal. Una segona teoria diu que les línies les van fer per a orientació del mariners. Una tercera defensa que és un símbol maçònic i que és possible que fora creat o instigat per San Martín en el període de les independències. Una quarta teoria afirma que ha estat obra d’éssers de fora del planeta Terra. El guia va dir que realment no es descarta cap teoria, i totes tenen els seus detractors i defensors.

Quan vam tornar a terra, vam passejar per la platja de Paracas i vam dinar un cebiche en un dels nombrosos restaurants que hi ha al costat de la platja. Per la vesprada vam anar a Pisco a visitar una bodega artesanal. L'origen d'aquesta data del segle XIX i ja fa quatre generacions que funciona. En ella s’elabora el pisco, tradicional aiguardent de la zona, a més d'altre tipus de vins. Ens van donar a tastar els diferents vins que produïen, quasi tots dolços degut a les varietats de raïm que es crien en la zona, principalment la quebranta i la borgonya. Ja al final vam tastar el pisco, aiguardent elaborat i molt característic de la zona. En acabar la degustació, i ja una miqueta aleros, vam pujar a l’autobús per a tornar cap a Lima.

Terratrèmols

En el Perú hi ha una gran activitat sísmica. La costa del país està situada en la confluència de la placa de Nazca i la Sud-americana, i el moviment i fricció d'aquestes plaques propicia els terratrèmols.

La gent està molt acostumat a aquest fet (si és que una persona es pot adaptar a estos fenòmens). En tots els locals hi ha una placa a la porta que assenyala el nombre màxim de persones que es recomana que hi entren per a que hi puguen fugir en cas de sisme. També es fàcil trobar a terra pintades que assenyalen les zones a les quals cal fugir en cas de terratrèmol. En els edificis hi ha cartells que assenyalen les zones que són segures en cas de sisme, i en les quals la gent ha de buscar refugi si es produeix el fenomen.

Diuen els experts que cada dos-cents anys es produeix en la zona un gran terratrèmol. L'últim d'aquests data de mitjans del segle XVIII, així que es tem que prompte es produïsca un moviment de la terra de gran magnitud.

Per a preparar a la gent per a quan es produeix, es fan simulacres i capacitacions sobre com actuar en cas de terratrèmol. Les normes bàsiques a tenir en consideració són: no caure en el pànic, acudir als punts segurs (hi estan marcats en tots els edificis públics), i fugir del costat de les platges cap a algun punt alt (per evitar el posterior tsunami).

Estos cartells que trobem en la universitat ens indiquen el material que cal preparar en una caixa i tenir sempre preparat en casa, per a la supervivència en els primers dies posteriors a un gran moviment de terra, suposant que ha estat greument afectat el país i s'han interromput els serveis bàsics.

 

La Huaca Pucllana

Diumenge vam visitar la Huaca Pucllana. Aquest és un gran centre ceremonial edificat al voltant del segle V de la era actual. Va estar construït per una cultura que en l'actualitat s'anomena "Lima", Estos habitaven les valls a prop de la mar i es dedicaven a la pesca, agricultura i ramaderia i activitats artesanals. Entre estes últimes destacava la ceràmica (i pensavem que l'Alcora era el centre de la ceràmica). Impresiona veure la quantitat de rajoletes fetes a mà, amb els que van constuir uns grandiosos centres cerimonials en forma piramidal. Des d'allí controlaven el que passava al voltant, vigilant els possibles atacs enemics i cuidant que la gent cumplira amb les tasques que tenia assignades. La part de dalt era on moraven les èlits locals (així tenien un contacte més proper amb el deus del cel).

En la construcció es pot veure com les rajoles estan separades entre elles, i com es visualitzen dibuixos en la paret en forma de V i V invertida. Açò era per a dispersar i difuminar les energies que es produeixen en els sismes i també per a que les solsides en la paret foren el més xicotetes possible.

En la seva religió predominaba el culte a la mar. S'han trobat diverses ceràmiques decorades amb motius de oles i de taurons. També hi feien diversos rituals entre els que s'inclouen el sacrificis humans. Imaginem com interpretarien ells un terratrèmol i com buscarien la forma d'apaivagar la ira dels deus mitjançant allò més preuat (la vida d'una persona i millor si era de les èlits locals (la dels camperols era menys important)). Per una vegada era millor ser pobre...

Segona volta de les eleccions a Perú.

Com ja sabeu el passat diumenge va tenir lloc la segona volta de les eleccions a president del país. La cosa estava molt renyida entre Ollanta y Fujimori (Keiko). Finalment ha guanyat Ollanta per un estret marge, 51.5% per 48.5%.
En la foto podeu observar les cues que es van fer a un col·legi electoral del carrer Benavides. En Perú es obligatori  el vot. En el cas que no vages a votar has de pagar una multa de 180 sols, una quantitat considerable si tenim en conte que el salari mínim mensual es de 600 sols.
Eixe dia era molt difícil agafar un transport públic ja que tots anaven de gom a gom. En el carrer hi havia un bullici molt gran. Gran part dels comerços estaven oberts per aprofitar que tota la gent ix de casa per a votar. És un dia d'una gran activitat.

Perú 2011

Degut a motius personals romandré al Perú per tres mesos. Tor seguit aniré desenvolupant les meves experiències personals en dit país i aquelles coses curioses que considere interessants.