dilluns, 15 d’agost del 2011

La cultura moche o mochica.

En la zona costera nord del Perú es troben els vestigis de la cultura Moche o Mochica, que va habitar estes valls entre els segles I i VII de l’era actual. Dos son els principals vestigis d’aquesta cultura que vam visitar: el museu del Senyor de Sipán en Chiclayo, i el complex arqueològic de la Huaca de la Lluna i del Sol en Trujillo.


El museu del senyor de Sipan exhibeix l’enterrament d’aquest governant que va viure en el segle III. La troballa va ser molt important, ja que era una tomba que no havia estat huaquejada, restant intactes tots els elements funeraris que la componien: joies, ossos, ceràmiques...; i que ens ajuda a conèixer una mica aquesta particular cultura preincaica. El museu té forma d'una piràmide moche, com s'observa en la foto anterior. És molt recomanable la seva visita. Cal tenir en conte que no es poden fer fotos a l'interior.


El seu deu principal era Ai Apaec,i tenia una semblança ferotge. Tenia el ulls de mussol, les dents de felí i el seu cabell representava el mar. 


Solia representar-se amb un tumi (ganivet ritual) en una mà i un cap en l’altra. També era conegut com el decapitador. En ocasions també se’l representava com a una aranya decapitadora, com una criatura amb ales o uns monstre marí, dominant tots els àmbits de la natura (terra, mar i aigua). En la imatge com a aranya decapitadora.


Les construccions que feien eren molt complexes i en forma piramidal, encara que no tenien punta en la part de dalt (piràmide motxa), així en la part de dalt podien col•locar altars i altres elements. Estes estaven fetes de rajoles de fang. Cada rajola tenia un signe distintiu que la identificava.


Els mochiques construïen una piràmide i passat un temps la cobrien en una altra que englobava l’anterior. En la de la Lluna s’hi ha identificat cinc construccions. No se sap ben bé perquè, però es suposa que simbolitzava una espècie de renaixement. En imatge la Huaca del Sol, que no es pot visitar i que està en l’actualitat en procés d’inici de les excavacions.


En la foto es pot veure el nivell 5 i últim de la huaca de la Lluna. S’aprecia que està dividida en set nivells, i en cadascú hi ha una representació diferent. En el primer una processó d’esclaus lligats amb una soga en el coll. En el segon soldats. En el tercer apareix Ai Apaec en forma d’aranya decapitadora. En el quart escaló es veu a un deu del mar. En el cinquè apareix un ser mític en forma de felí i amb una cola en forma de serp.

En el sisè nivell es representa una serp, i era el que donava accés a l'interior mitjançant una rampa que s'aproximava pel lateral. En l’últim apareix el deu de la muntanya, al qual li ixen serps en cap de còndor del cos, i que sosté un tumi en una mà i un cap decapitat en l’altra. Estos últims nivells es distigueixen vagament.


Parlant del mochica també hem d’esmentar que a ceràmica mochica és d’una qualitat i mestressa admirable. Són molt famoses les representacions eròtiques dels ceramistes. També van aconseguir un gran domini de les infraestructures hídriques que els va permetre conrear aquestes zones amb poca aigua del nord de l'actual Perú.


Esta cultura va desaparèixer cap al segle VIII. Es suposa que va haver una gran sequera per un període de 30 anys, degut al fenomen climatològic d’el “niño” que va ser molt acusat en eixa època. Açò va propiciar la disgregació de la societat i la posterior aparició d’altres cultures en la zona, Lambayeque, Chimú, etc.

dijous, 11 d’agost del 2011

La selva central peruana

Aquesta forma part de la regió ecològica coneguda com a selva alta, junt a les zones yungueres. Està situada en la vessant oriental de la cordillera dels Andes, i la seva altitud  oscil•la entre els 600 i els 3500 metres sobre el nivell del mar. 


Es diferencien dos climes, un de càlid i humit fins als 2500, i un altre de fred a les altures superiors. La riquesa vegetal i animal de la zona és molt gran. Com a mostra una foto d'una fulla que en la zona s'utilitza per a evitar mullar-se en cas de pluja. 



Els grans desnivells propicien que els nombrosos rius formen moltes cascades en el seu recorregut. En la imatge la coneguda catarata de Bayoz. Hi havia molta gent, com es pot apreciar. Esta és una de les destinacions principals que els limenys visiten durant les festes pàtries.


Van anar a la regió de Junin, visitant les poblacions de La Merced, Chanchamayo, Oxapampa, San Ramón i Tarma. De la confluència dels rius Chanchamayo y i el Tarma naix el Perené, riu que dona nom a una bonica vall. El color de l’aigua dels dos rius mares és diferent, i sembla que no vulguen unir-se al principi.


En aquesta zona habitaven els ashaninka. Quan la expansió incaica, esta comunitat va resistir els intents de dominació del seu territori, arribant finalment a un respecte mutu i no hostilitat. La dificultat orogràfica del medi va ajudar a la independència dels ashaninka. Van establir contactes comercials amb els inques (s’han trobat diversos vestigis arqueològics), però mai van estar sota control d’aquests. Vam visitar una comunitat ashaninka, i ens van fer vestir amb el seu vestit tradicional.


La següent foto recull un poblat ashaninka, amb les seves particulars construccions. Esta comunitat, com també moltes altres de la selva, són especialistes en la cura mitjançant les plantes medicinals que abunden en este hàbitat. En l'actualitat hi ha moltes companyies farmaceutiques que patenten, per a enriquir-se, compostos que estes comunitats originàries han estan utilitzan durant segles per a lluitar contra les enfermetats.


En la zona d’Oxapampa es va establir en el segle XIX una colònia d’alemanys i austriacs. Aquests van acudir cercant feina i unes ajudes que el govern del Perú donava per a colonitzar les terres selvàtiques de l’interior. Quan van arribar la realitat va estar un altra, i les ajudes promeses es van reduir notablement. Com tampoc no podien pagar un passatge de retorn, finalment es van establir per iniciativa pròpia, fundant les localitats de Pozuzo i posteriorment Oxapampa. Aquesta foto podria passar ser d’una zona dels Alps, si no fora per el mototaxi, les banderes del Perú, els anuncis en castellà...


En l’actualitat encara es poden veure les influències del primer pobladors tirolesos. En l’arquitectura de les cases a dos vessants i de fusta, en l’alimentació, etc. Ací la particular fusió d'elements centreeuropeus amb les fruites autòctones, fent noves versions del tradicional strugel fet amb poma.