En la zona costera nord del Perú es troben els vestigis de la cultura Moche o Mochica, que va habitar estes valls entre els segles I i VII de l’era actual. Dos son els principals vestigis d’aquesta cultura que vam visitar: el museu del Senyor de Sipán en Chiclayo, i el complex arqueològic de la Huaca de la Lluna i del Sol en Trujillo.
El museu del senyor de Sipan exhibeix l’enterrament d’aquest governant que va viure en el segle III. La troballa va ser molt important, ja que era una tomba que no havia estat huaquejada, restant intactes tots els elements funeraris que la componien: joies, ossos, ceràmiques...; i que ens ajuda a conèixer una mica aquesta particular cultura preincaica. El museu té forma d'una piràmide moche, com s'observa en la foto anterior. És molt recomanable la seva visita. Cal tenir en conte que no es poden fer fotos a l'interior.
El seu deu principal era Ai Apaec,i tenia una semblança ferotge. Tenia el ulls de mussol, les dents de felí i el seu cabell representava el mar.
Solia representar-se amb un tumi (ganivet ritual) en una mà i un cap en l’altra. També era conegut com el decapitador. En ocasions també se’l representava com a una aranya decapitadora, com una criatura amb ales o uns monstre marí, dominant tots els àmbits de la natura (terra, mar i aigua). En la imatge com a aranya decapitadora.
Les construccions que feien eren molt complexes i en forma piramidal, encara que no tenien punta en la part de dalt (piràmide motxa), així en la part de dalt podien col•locar altars i altres elements. Estes estaven fetes de rajoles de fang. Cada rajola tenia un signe distintiu que la identificava.
Els mochiques construïen una piràmide i passat un temps la cobrien en una altra que englobava l’anterior. En la de la Lluna s’hi ha identificat cinc construccions. No se sap ben bé perquè, però es suposa que simbolitzava una espècie de renaixement. En imatge la Huaca del Sol, que no es pot visitar i que està en l’actualitat en procés d’inici de les excavacions.
En la foto es pot veure el nivell 5 i últim de la huaca de la Lluna. S’aprecia que està dividida en set nivells, i en cadascú hi ha una representació diferent. En el primer una processó d’esclaus lligats amb una soga en el coll. En el segon soldats. En el tercer apareix Ai Apaec en forma d’aranya decapitadora. En el quart escaló es veu a un deu del mar. En el cinquè apareix un ser mític en forma de felí i amb una cola en forma de serp.
En el sisè nivell es representa una serp, i era el que donava accés a l'interior mitjançant una rampa que s'aproximava pel lateral. En l’últim apareix el deu de la muntanya, al qual li ixen serps en cap de còndor del cos, i que sosté un tumi en una mà i un cap decapitat en l’altra. Estos últims nivells es distigueixen vagament.
Parlant del mochica també hem d’esmentar que a ceràmica mochica és d’una qualitat i mestressa admirable. Són molt famoses les representacions eròtiques dels ceramistes. També van aconseguir un gran domini de les infraestructures hídriques que els va permetre conrear aquestes zones amb poca aigua del nord de l'actual Perú.
Esta cultura va desaparèixer cap al segle VIII. Es suposa que va haver una gran sequera per un període de 30 anys, degut al fenomen climatològic d’el “niño” que va ser molt acusat en eixa època. Açò va propiciar la disgregació de la societat i la posterior aparició d’altres cultures en la zona, Lambayeque, Chimú, etc.
