Visita a Chinchero, Moray i les salines de Maras.

Aquest divendres passat vam visitar diferents indrets propers a Cusco, concretament vam anar a Chinchero, Moray i les salines de Maras. L’excursió la vam contractar en una de les nombroses agències de tours que hi ha en Cusco. Pels voltants de la plaça de armes hi ha molts establiments que ofereixen artesania o viatges, quan no les dos coses alhora. Tot açò en una habitació que pot tenir uns deu metres quadrats. És impressionant com aprofiten l'espai.

Vam eixir de matí cap a Chinchero, per una carretera asfaltada amb els nevats dels Andes al fons. En arribar vam visitar un mercat d’artesania tèxtil, on les dones elaboren teles i tot tipus de roba amb la llana. 

 

Ens van mostrar tot el procés de fabricació, des que esquilen els animals fins a la posterior exposició i venda. Primer tallen la llana de les alpaques amb un vidre (ens van dir que és millor així perquè no cal esmolar-lo mai). En segon lloc netejen la llana en aigua i una arrel sabonera que hi ha en la zona. En tercer lloc elaboren el fil, i tot seguit li donen color, tot utilitzant ingredients naturals (insectes com la chinchilla; plantes com la chilca, la tara...; llavors com la del achiote, el garrofí...; i arrels diverses...). Per a fer açò introdueixen la llana en unes olles bullint amb els ingredients pertinents. Per a determinats colors cal utilitzar un mordent per impregnar bé el teixit i evitar el futur destenyiment. Ací estan els diferents colors amb les elements que els fabriquen.

I ara un vídeo de com li donen color a la llana.

En últim lloc, ja sec el fil, el processen elaborant els diferents productes que ofereixen (chullos, guants, mantes, teles, bosses, jerseis, etc.).

En els diferents poblets que anàvem travessant hi havia en el teulat de les cases dos bous, una creu i una escala. Ens va explicar el guia que açò ho fan per a protegir-la casa i per obtindre prosperitat. Els bous son el principal instrument que tenen per a treballar la terra així que simbolitzen la prosperitat. Hi ha un mascle i una femella representant la dualitat. La creu ja sabem el que significa i els atorga protecció. I l’escala seria el que uneix els dos mons, el terrenal amb el de més enllà.

Açò es Moray. Una espècie d’amfiteatre on es presenten una sèrie de terrasses concèntriques fetes de pedra a mode de bancals. Hi ha diferents teories de per a que servia. La que té més adeptes diu que va ser una espècie de laboratori on es feien investigacions agrícoles, aprofitant els diferents microclimes que es troben en les diferents altures. Altres diuen que podria haver estat una espècie de teatre, emparant-se en la especial ressonància que hi ha en el complex.

Hi ha unes pedres que ixen de la paret i que s’utilitzen com a escala per a pujar i baixar. Ens comenta el guia que la forma en ziga-zaga representa a la serp, que simbolitza la saviesa i el món de baix. En la cosmovisió inca hi ha tres animals que representen els diferents mons que hi han, i que es coneix com la trilogia inca. En primer lloc està el condor, que representa el món de dalt, on habiten el deus. El segon correspon al puma, i representa el món terrenal, on viuen les persones. L'últim està representat per la serp i correspon al món subterrani, al de baix on viuen els avantpassats.

Com tota paret feta de pedra seca, està sotmesa a l’acció del pas del temps i la temuda solsida. Ací veiem com estan consolidant i reparant estes solsides.

Estes són les canalitzacions per on diuen que es regaven les diferents terrasses.

Maras és un complex de salines format per unes 3000 basses que exploten els habitants de la zona. Aprofiten una font d’aigua calenta i salada que ix de la muntanya, i que canalitzen a les diferents bassetes. En evaporar-se l’aigua, queda la sal en el piso. Repeteixen el procés fins que hi ha uns 10 centímetres de sal, moment en el qual la recol·lecten. El procés sol durar un mes, sempre que les condicions atmosfèriques siguen les adequades (bon sol i absència de pluja).

La sal produïda no té iode, fet que propiciava que la gent que la prenia patira de goll, i se’ls desenvolupara la papada per l'ús deficient de la glàndula tiroide. Això era considerat una maledicció, i els que ho patien abandonaven la població anant a viure a una de les nombroses coves que hi ha per les rodalies. En l’actualitat se li afegeix a la sal produïda en esta salera el iode per a comercialitzar-la.

En la tornada vam poder gaudir del típic paisatge altiplànic. Quin cel més bonic.