Cusco

Vam arribar a Cusco en avió, i en la terminal ens va rebre un grup de danses i una parella disfressats de reis inques. Eixe cap de setmana es festejava els 100 anys del “descobriment” de Machu Pichu.  Encara que millor seria dir de la posada en valor o presentació a la resta del món, ja que els habitants de la zona ja feia temps que sabien de la seva existència. 

Cusco està situada a més de 3300 metres d’altitud. Per a evitar el mal d’altura es recomanable descansar en arribar i prendre infusions de fulla de coca els primers dies. Els hotels solen preparar un mate de coca per als nouvinguts. Encara així és fàcil que et trobes lleugerament marejat i et canses fàcilment al principi.

La ciutat de Cusco és molt bonica. Quan els espanyols van conquerir el territori, van procedir a derruir els palaus dels inques que hi havia. Ja sabem com se les gastaven els conqueridors i el respecte que van mostrar pels altres. Junt a l’enderrocament dels edificis es va procedir a la implantació de les noves creences i a la substitució cultural. No es pot dir que van ser els més il·lustrats i comprensius els que van portar a terme l’encontre entre estes dos cultures. Amb les pedres d’aquests van edificar palaus, esglésies i altres edificis imponents. Moltes vegades van aprofitar l’estructura existent produint-se una fusió molt interessant. 

Ací hi ha una panoràmica de la plaça d’armes de la ciutat.

Els inques eran grans constructors amb pedra. Tallaven amb gran mestratge i no utilitzaven cap tipus d’argamassa per a fer la unió. Inclús així no entra ni una targeta entre les unions de les pedres. Esta foto me la van demanar, així que va amb especial afecte.

La monumentalitat de les estructures és imponent. Però alhora són estétiques, dinàmiques i elegants. Estem parlant de la construcció, no del model...

En el carrer Hatunrumiyoc, a prop de la plaça d'armes, es troba la famosa pedra del dotze angles, un exemple del virtuosisme dels tallistes precolombins. Esta encaixa perfectament i s'adapta als contorns de la resta de pedres, així com abraçant-les.

Un altre dels atractius de la ciutat és el mercat. En este recinte es respira una activitat molt intensa, tothom compra i ven de tot. Aquest està dividit en diferents seccions on s'acumulen les parades. En els mercats sempre hi ha una àrea de restauració, on hi pots menjar per un preu mòdic.

Una parada especialitzada en verdures. Podem observar els chuños, patates deshidratades amb fred, molt típiques de les zones andines. Com no tenen aigua es conserven molt de temps.

  

L'optimització de l'espai és total en estes parades. És impossible ficar més coses en eixe lloc. També és memorable veure on s'integren les venedores o venedors en l'interior de la parada.

Passejar pels diferents carrers del centre històric és un plaer. En aquest podem veure una wiphala onejant en el balcó. Esta bandera es compon dels set colors de l’arc de San Martí. Esta bandera també l’ha adoptada com a emblema el moviment gai. Encara que no hi ha constància històrica de que els inques utilitzaren banderes, esta ara s’ha constituït en el símbol que representa als pobles andins. En Bolívia també s’utilitza la wiphala, però encara que en els mateixos colors, té una estructura diferent, ja que està és quadriculada i els colors van en diagonal.

La plaça d’armes és el centre de la ciutat vella del Cusco. Un poc més amunt hi ha el museu inca, del que hi ha una vista molt bonica d’una part de les muntanyes que rodegen la ciutat.