Nasca

Tothom ha sentit parlat de les línies de Nasca. Són eixes misterioses formes dibuixades en les pampes àrides a prop de Ica en Perú. Estes planícies tenen unes característiques especials que fan que els dibuixos hagen perdurat en el temps. Sobre una fina i dura capa de terra fosca, hi ha una terra de color clar, que deixa clarament visibles els dibuixos al remenar el revestiment superior. Les condicions meteorològiques, amb l’absència de pluges a terrra del desert, ajuden a conservar els dibuixos. 

Figures geomètriques i línies.

El significat de les línies és un misteri, així com la cultura que les va crear. La cultura Nasca es va desenvolupar en aquest indret durant els segles I a VI de l’actual era.  Es considera que es successora de la cultura Paracas que es va desenvolupar en els mateixos territoris amb anterioritat. Sobre el significat de les línies hi ha moltes teories al respecte: que eren pistes d’aterratge per a OVNIS; que eren utilitzades com a calendaris; que eren per a honrar als deus que habitaven en el cel; etc. Però de moment tot són hipòtesis i cal seguir investigant sobte el tema.

El bus o l'astronauta.

La gran representació artística d’aquesta cultura i que li ha donar visibilitat al llarg del món, són els geoglifs de gran format i que no són visibles a peu pla. De fet els dibuixos no es van descobrir fins ben entrat el segle XX, quan els avions sobrevolaren la zona. Els dibuixos tenen unes dimensions que van des dels pocs metres fins als 275 metres de llargària. La carretera panamericana creua els terrenys on estan aquests dibuixos, partint en dos trossos la superfície sobre la que s’assenten. La construcció d’aquesta es va dur a terme abans que adquiriren la importància que tenen en l’actualitat, produint un mal irreparable en els terrenys.

El colibrí, una de les figures més boniques.

La forma de veure les línies és mitjançant una avioneta. Hi ha un petit aeroport on pots llogar una aeronau per a sobrevolar aquest misteri de l’antiguitat. El preu oscil·la segons la temporada i la demanda dels turistes, anant dels 100 dòlars cap amunt. També influeix el tipus d’avioneta en que vages, hi ha de 4 places o de 10. Les primeres són més cares però s’acosten més a les línies i es veuen millor. Has de tenir en consideració que pots marejar-te durant el vol. Una altra manera més econòmica de veure-les és mitjançant un taxi. Aquest et porta per la panamericana fins a un petit mirador que hi ha, des del qual es poden veure un parell de figures. Però així no veus algunes de les imatges més representatives.

El mirador en la panamericana. S'hi observa l'arbre
a la esquerra i les mas a la dreta de la foto.

La qualitat estètica de les figures és admirable, així com les dimensions i la perfecció que adquireixen.

 

L'aranya, en la part inferior esquerra de la foto.

En l’actualitat s’està excavant unes piràmides del complex cerimonial de Cahuachi, que s’atribueix a aquesta cultura i està en la zona sud de l’actual ciutat de Nasca, ben a dins del desert. Els treballs els duen a terme estudiants d’arqueologia voluntaris d’una universitat d’Itàlia, que durant uns mesos venen a col·laborar en les excavacions. Així que s’avança poc a poc, ja que durant la resta de l’any el complex resta abandonat. La falta de fons fa que l’única forma d’avançar siga mitjançant el treball de franc d’aquestes persones.

Cahuachi, un gran complex cerimonial nasca.

Els aqüeductes soterranis de Cantaleyoc també són una obra impressionant de la cultura Nasca. Aquests encara duen aigua que s’aprofita per al reg. Com el medi en la zona era molt àrid (en l’actualitat també és així), els antics pobladors van haver de buscar medis per aconseguir l’aigua necessària per a la supervivència d’ells i les seves collites. I l’aprofitament de les aigües subterrànies va ser la solució emprada per a garantir un subministrament continu i vital del líquid element. Per a això calia unes grans infraestructures que encara és mantenen en peu centenars d’anys després. 

A prop de la ciutat també es troba una de les que diuen que és la duna d'arena més gran del món, la Duna Grande.