Arica

Viatjar per Perú en autobús és bastant assequible per a la butxaca. Totes les grans ciutats peruanes estan unides mitjançant autocars de diverses companyies que ofereixen el servei. En les terminals d’autobusos pots elegir entre les diferents empreses que operen. Els preus varien segons la qualitat dels serveis i la flota que tenen. Només cal buscar la que s’adapta a la economia pròpia. 

El viatge entre Lima i Tacna en autobús es bastant llarg, sobre unes 22 hores. Abans durava menys hores, però el govern va limitar la velocitat màxima als autobusos per a baixar el gran nombre d’accidents d’aquests vehicles que es produïen. Al principi els conductors no respectaven la velocitat màxima de 90 kilòmetres per hora, però després d’una campanya de sancions les companyies van obligar als conductors a respectar les normes de circulació, i tot cal dir-ho, els accidents patits pels autocars ha disminuït ostensiblement. També ha ajudat en aquest aspecte la limitació als conductors de no fer més de 4 hores seguides de conducció. Ara en els viatges llargs hi ha dos conductors que s’alternen al volant.

La interoceànica és la carretera que creua de nord a sud el continent, a excepció d’un tram en Panama que falta per finalitzar. Hi ha trams de dos carrils, i altres d’un carril per sentit. En l’àrida costa peruana, la carretera et fa sentir l’infinit.

Tacna és l’última ciutat de Perú en direcció cap a Xile. Des d’aquesta ixen taxis que et porten a Arica, la ciutat xilena més propera a la frontera peruana. Quan entres en Perú tens un permís de residència de 90 dies. Si has d’estar més temps en el país, has d’anar a immigració i fer uns tràmits, o pots eixir del país i tornar a entrar perllongant el temps d’estada en el país 90 dies més. Aquest és el propòsit del nostre viatge fins a Arica. Els taxis que fan el trajecte fins a Arica són de sis places, dos al costat del conductor i tres al darrere. Són uns vehicles bastant estranys.  

La frontera entre Xile i Perú ara està tranquil·la, però en els anys 70 va ser molt calenta. Hi havia plans d’invasió de l’exèrcit peruà i els xilens van minar una nombrosa franja de terreny que ara està en procés de neteja. Les conseqüències de la guerra del segle XIX entre Xile contra  Bolívia i Perú encara perduren en el temps.

Arica és una ciutat per a l’estiu. Ara, en ple hivern, està mig deshabitada. Però avui fa un Sol molt bo i la gent ha pres el carrer. Mai més ben dit, perquè ens hi trobem al bell mig d’una manifestació dels estudiants contra la política educativa del govern. Hi ha alguns aldarulls i  algunes càrregues policials. La gent corre d’ací cap allà i és dispersa. A banda d’això hi ha una fira de Bolívia que presenta productes i serveis del país. En Arica acaba un corredor transoceànic que passa per Santa Cruz, i moltes de les exportacions bolivianes ixen per aquest port xilè.

El morro d’Arica és un dels punts més característics de la ciutat. El centre està tancat al trànsit i habilitat per als vianants. Hi ha diverses obres públiques que busquen condicionar la ciutat per a l’estiu, quan s’omple de gent que busca les platges i el bon temps pròpies de la zona.