Aquesta forma part de la regió ecològica coneguda com a selva alta, junt a les zones yungueres. Està situada en la vessant oriental de la cordillera dels Andes, i la seva altitud oscil•la entre els 600 i els 3500 metres sobre el nivell del mar.
Es diferencien dos climes, un de càlid i humit fins als 2500, i un altre de fred a les altures superiors. La riquesa vegetal i animal de la zona és molt gran. Com a mostra una foto d'una fulla que en la zona s'utilitza per a evitar mullar-se en cas de pluja.
Els grans desnivells propicien que els nombrosos rius formen moltes cascades en el seu recorregut. En la imatge la coneguda catarata de Bayoz. Hi havia molta gent, com es pot apreciar. Esta és una de les destinacions principals que els limenys visiten durant les festes pàtries.
Van anar a la regió de Junin, visitant les poblacions de La Merced, Chanchamayo, Oxapampa, San Ramón i Tarma. De la confluència dels rius Chanchamayo y i el Tarma naix el Perené, riu que dona nom a una bonica vall. El color de l’aigua dels dos rius mares és diferent, i sembla que no vulguen unir-se al principi.
En aquesta zona habitaven els ashaninka. Quan la expansió incaica, esta comunitat va resistir els intents de dominació del seu territori, arribant finalment a un respecte mutu i no hostilitat. La dificultat orogràfica del medi va ajudar a la independència dels ashaninka. Van establir contactes comercials amb els inques (s’han trobat diversos vestigis arqueològics), però mai van estar sota control d’aquests. Vam visitar una comunitat ashaninka, i ens van fer vestir amb el seu vestit tradicional.
La següent foto recull un poblat ashaninka, amb les seves particulars construccions. Esta comunitat, com també moltes altres de la selva, són especialistes en la cura mitjançant les plantes medicinals que abunden en este hàbitat. En l'actualitat hi ha moltes companyies farmaceutiques que patenten, per a enriquir-se, compostos que estes comunitats originàries han estan utilitzan durant segles per a lluitar contra les enfermetats.
En la zona d’Oxapampa es va establir en el segle XIX una colònia d’alemanys i austriacs. Aquests van acudir cercant feina i unes ajudes que el govern del Perú donava per a colonitzar les terres selvàtiques de l’interior. Quan van arribar la realitat va estar un altra, i les ajudes promeses es van reduir notablement. Com tampoc no podien pagar un passatge de retorn, finalment es van establir per iniciativa pròpia, fundant les localitats de Pozuzo i posteriorment Oxapampa. Aquesta foto podria passar ser d’una zona dels Alps, si no fora per el mototaxi, les banderes del Perú, els anuncis en castellà...
En l’actualitat encara es poden veure les influències del primer pobladors tirolesos. En l’arquitectura de les cases a dos vessants i de fusta, en l’alimentació, etc. Ací la particular fusió d'elements centreeuropeus amb les fruites autòctones, fent noves versions del tradicional strugel fet amb poma.
No se donde leí que en zonas de andalucía también hicieron algo parecido en la época de Carlos V - Felipe II cuando la expulsión de los moriscos. Trajeron colonizadores de la zona de Alemania, y es por eso que por Jaén y alrededores hay muchos andaluces rubios y con ojos azules.
ResponEliminaOtra curiosidad que también vi escrito en alguna parte, es que por las costas de cádiz naufragó un barco negrero, y muchos esclavos consiguieron llegar a la costa. El rey de entonces les dió la libertad (no sé si por caridad humana, ya que habían conseguido sobrevivir al naufragio, o porque no tenían recursos para volver a atraparlos a todos), y es la explicación de por qué en algunas zonas costeras de andalucía vive gente de rasgos negroides. Si tengo un rato ya me documentaré.
Pues me equivoqué de época, por lo que pone aquí. Fue en el reinado de Carlos III (total, me equivoqué de solo dos palitos): http://es.wikipedia.org/wiki/Colonizaci%C3%B3n_de_Sierra_Morena
ResponEliminaLo del barco negrero no lo he encontrado por ninguna parte, de momento.
Molt interessants sempre les teves aportacions. No coneixia eixos fets que comentes. D'altra banda les colonitzacions i les migracions sempre han estat una constant en la història. Aquest fenomen ha produït molta riquesa cultural en les societats receptores i curioses barreges. Quan vaig estar en Bolivia, en la zona dels Yungas també hi havia la cultura afro-boliviana. Esta gent són descendents dels esclaus africans que van portar per a treballar les terres i que es van integrar formant ara part de la riquesa cultural del país.
ResponElimina